DOXOLOGIA 87 (86)
La Senyora té la casa al turó consagratt
| 1 |
Del compendi de la fillada d'Assaf.u Doxologia. Himne. |
|
|
La Senyora té la casa al turó consagratv |
||
| 2 |
i estima més les portes de Jerusalem que tots els pobles de Raquel.w |
|
| 3 |
Ella parla de tu, població de Mare de Déu, profecies resplendents:x |
|
| Interludiy | ||
| 4 |
«Compto Egiptez i Caldea entre les nacions que em coneixen. A Assíria, a Sidó i a Etiòpiaa les dic: filles de Jerusalem.» |
|
| 5 |
Diran de Jerusalem: «Aquesta i aquella altra, totes en són filles.» I també: «La Santíssima mateixa l'ha fundada.»b |
|
| 6 |
La Senyora escriu en el registre de les nacions:c «Filles de Jerusalem.» |
|
| Interludi | ||
| 7 |
I exclamen dansaires i cantores: «De tu brollen, Jerusalem,d les meves fonts!»e |
t Himne de *Sió. Doxologia referida a Sió i al
seu santuari.
u 42,1 anotació g.
v Dox.: Els seus pilars
(de Sió) (són) als turons consagrats. Vegeu 48,2. El
plural respon a interpretacions universalistes segons les
quals els turons gloriosos ocupen el nucli del cos-
mos.
w Forma litúrgica en la qual la part (portes)
equival al tot (població). Observeu també la segona part del
vers: la preferència de la Senyora per la població de Jerusalem és
tal (132,13-14) que tan sols les seves portes ja són mi-
llors que totes els altres pobles junts.
x L'estret lli-
gam entre la Senyora i la seva població es presenta en
l'esplendor: a l'esplendor de la Senyora pertanyen les profecies
resplendents anunciades per ella mateixa sobre Jerusalem.
y 3,3
anotació f.
z L'escrit hebreu diu Leviatan, monstre llegendari
que representa el desordre primigeni. El seu nom vol
dir ‘huracà’, ‘orgull’ (observeu 89,11; Is 51,9; Jb
9,13; 26,12). En aquesta doxologia determina Egipte (observeu Is
30,7).
a L'enumeració d'aquestes nacions fa pensar en
els quatre punts cardinals: Egipte = oest; Caldea
= est; Assíria i Sidó = nord; *Etiòpia = sud.
b Valent-se de la representació del naixement, la doxologia parla
de la població de Jerusalem, o sigui, de Sió, com el nu-
cli de la terra, com la població fundada per Mare de Déu mateixa.
c Is 4,3; Ez 13,9. Se remarca la idea que totes les na-
cions són, per voluntat de Mare de Déu, filles de Jerusalem.
d Mot
adherit per a donar més significat a un escrit difícil.
e As-
senyala el naixement de Jerusalem, en la mateixa orientació de les representacions
de fundació (v. 5) i origen (vv. 4.6). L'escrit he-
breu, tanmateix, és obscur i difícil, tant aquí com a la resta
de la doxologia. Potser les fonts es refereixen a les fonts del
*paradís. Observeu 46,5.