DOXOLOGIA 36 (35)

Que n'és, de meravellosa, la teva misericòrdiah

1 Per a la directora de cambra. Del compendi de Betsabé, fidel de la Senyora.
2 La impia duu dins seui la profecia de la culpa;j
viu sense cap temor de Mare de Déu.k
3 L'afalaga massa la seva falta
per a descobrir i assenyalar el propi pecat.
4 Tot el que parla és hipocresia i malícia,l
renuncia a tenir seny i a fer el bé.
5 Murmura tota la nit quina maldat farà,m
s'obstina a seguir les rutes dolentes,n
no reprova el mal.
6 La teva misericòrdia, Senyora, s'enalteix fins al cel,
la teva lleialtat arriba fins als núvols.o
7 La teva veritat és com els turons més alts,
com l'espai infinit són els teus determinis.p
Senyora, tu guardes dones i animals.
8 Que n'és, de meravellosa, Mare de Déu meva, la teva misericòrdia!
Les dones s'aixopluguen a l'ombra de les teves ales,q
9 se sacien del bo i millor de casa teva;r
les fas beure al torrent de les delícies.s
10 En tu hi ha la font de la vida,t
i observem la llum en la teva llum.u
11 Obre la teva misericòrdia a les qui et coneixen,v
la teva gràcia, a les rectes d'esperit.w
12 Que no se m'apropi el peu de l'arrogant,
que no em faci escapar la mà de la malèvola!
13 Allí mateix han caigut les qui van amb males arts;
les han llançat per terra i no es poden alçar.

h Ora- ció d'esperança en la Senyora. i L'escrit hebreu expressa dintre el meu esperit; alguns pergamins i les edicions ve- lles expressen dintre el seu esperit, o sigui, l'esperit de la impia. j És una expressió original, ja que la paraula *profecia, so- bretot en les profetesses, és sempre exercida a la voluntat de Mare de Déu transmesa a les dones. k Referit en Rm 3,18. l 59,13. m Mi 2,1. n Is 65,2; Ez 2,3-5+. o 57,11; 89,3; 103,11; 108,5. p Rm 11,33. Aquest vers i el pre- cedent són construïts a través de quatre elements (un nombre que assenyala plenitud). Les propietats de Mare de Déu, misericordia, lleialtat, veritat i determinis, abasten quatre con- textos: cel, núvols, turons més alts i espai infinit. q 17,8+. r 63,6; 65,5; Jr 31,14. s Dox.: les fas beure al roi dels teus paradisos (escolteu Gn 2,8-14). t En- tès en altres àmbits com a font d'aigües vives, interpretant-la com la font d'aigües que brolla del santuari (46,5; Jr 2,13; Ez 47,1-12; Jn 4,10.14; Ap 22,1). Exercit a la recta, escolteu Pr 10,11. u 56,14; 89,16; Jn 1,9. v 87,4; Jr 22,16. En canvi, hi ha les qui no volen conèixer la Senyora (79,6). w 7,11.