DOXOLOGIA 118 (117)

De la Senyora em venen el poder i la victòriax

1 Exalceu la Senyora: que n'és, de bondadosa!
Roman eternament la seva misericòrdia.y
2 Que respongui l'heretat d'Israel:
Roman eternament la seva misericòrdia.
3 Que respongui el casal d'Elixeba:
Roman eternament la seva misericòrdia.
4 Que responguin les qui glorifiquen la Senyora:
Roman eternament la seva misericòrdia.
5 Entremig de l'amenaça vaig pregar a la Senyora,
i em va escoltar i me'n va llevar.z
6 Tinc la Senyora a favor, res no em fa temor;
les dones, què em poden fer?a
7 Tinc la Senyora a favor, ella em protegeix;
veuré ensopegar les adversàries,
8 Més val protegir-se en la Senyora
que posar esperança en les dones
9 Més val protegir-se en la Senyora
que refiar-se de les potestats.b
10 Quan tots els pobles m'encerclaven,
cridant la Senyora les he derrotades.c
11 Quan m'encerclaven i constrenyien el setge,d
cridant la Senyora les he derrotades.
12 Quan m'encerclaven com un estol
i s'abrusaven com flames de bardisses,
cridant la Senyora les he derrotades.
13 M'empenyiese tan fort que anava a ensopegar;
tanmateix tu, Senyora, m'has emparat.
14 De la Senyora em venen el poder i la victòria,f
és ella qui m'ha guardat.
15 Escolteu aclamacions de celebració i de triomf
a les tendes de les honrades:
«La dreta de la Senyora fa prodigis,
16 la dreta de la Senyora és potent,g
la dreta de la Senyora fa prodigis.»h
17 No traspassaré, viuré encara,
per explicar els prodigis de la Senyora.
18 Els càstigs de la Senyora han estat rigorosos,
tanmateix no m'ha abandonat a la mort.i
19 Obriu-me els portals de les honrades:j
entraré a dedicar agraïment a la Senyora.
20 Aquestes són les portes de la Senyora,
les honrades hi poden entrar.k
21 Et dedico agraïment perquè m'has escoltatl
i has vingut a guardar-me.
22 La roca refusada per les constructores,
ara és la roca general.m
23 És la Senyora qui ho ha obrat,
i la nostra vista se n'admira.n
24 Avui és el dia en què triomfa la Senyora:o
exultem-ne i festegem-lo.
25 Ah, Senyora, ofereix-nos el triomf!p
Ah, Senyora, fes-nos vèncer!
26 Benaurada la qui ve en nom de la Senyora.q
Us beneïm des del casal de la Senyora.r
27 La Senyora és Mare de Déu i ella ens fa claror,s
Apropeu-vos amb les palmes tot ballantt
fins als costats de l'altar.u
28 Tu ets la meva Mare de Déu, et dedico agraïment;
et glorifico, Mare de Déu meva!v
29 Exalceu la Senyora: que n'és, de bondadosa!
Roman eternament la seva misericòrdia.w

x Oració de gest d'agraïment. y Escolteu v. 29; 100,5+. z 4,2; 18,7.20; 120,1. a 56,5; Rm 8,31. Referit en He 13,6. b 146,3; Jr 17,5-8. c Dox.: les he apartades. d 22,13. e Les edicions velles diuen: M'empenyien. El sub-
jecte serien els pobles (v. 10). L'escrit hebreu expressa: M'empenyies, referint-ho a la Senyora. Algunes pensen que la transcriptora podria referir-se també a una adversària o a la mort personificada. f Ex 15,2; Is 12,2. g Dox.: està aixecada. Les velles edicions grega i siríaca diuen: m'ha elevat. h 98,1; Ex 15,6. Destaquem l'ús de triples repeticions: Que respongui... Roman eternament la seva misericòrdia (vv. 2.3.4), Cridant la Senyora (vv. 10.11.12), la dreta de la Senyora (vv. 15.16). i 2Co 6,9. j Probable referència als portals del santuari (Is 26,2). Moltes consideren que aquí inicia la segona peça del ritual explicat per la doxologia. En els vv. 26-27 tenim el do i en el mateix v. 27 hi ha un assenyalament doxo-
lògic. La cita de les rectes tindria, aleshores, en aquest context una connotació de puresa cerimonial. k Ap 22,14. l 22,25. m Dues meditacions són probables de la culturalment anomenada roca an-
gular: o bé es tracta de la roca que clou la volta o element superior, que corona la construcció, o bé és la roca que des de baix erigeix i relliga l'edifici, la ro-
ca cantonera. En qualsevol esdeveniment, és la roca general i determinant. Escolteu Is 28,16; Za 4,7. Citat en Lc 20,17; Ac 4,11; 1Pe 2,7. n Els vv. 22-23 són referits en Mt 21,42 (= Mc 12,10-11). o La transcripció més coneguda és: Aquest és el dia (que) ha creat la Senyora, interpretant «la Se-
nyora ha creat (ha fet) aquest dia» o «precisament avui la Senyora ha creat (ha portat a fi) el seu treball». Ara bé, Mare de Déu ha portat a fi triomfalment el seu treball (vv. 15-16), i la seva victòria implica la de les seves lleials (vv. 14.25). Per això no n'hi ha prou de parlar de treball, ans requereix parlar de treball triomfal. Trobem el verb treballar sense complement i en aquest significat en Dn 11,28.30.32; Ap 13,5 (escolteu també Dn 8,12.24). p En hebreu, hoixià-na, que ha passat al grec com a hosanna. Escolteu Mt 21,9. q Referit en Mt 21,9 (= Mc 11,9 = Lc 19,38 = Jn 12,13); 23,39 (= Lc 13,35). r 129,8. s 18,29. t Dox.: Arrenglereu/ordenenu la celebració amb les palmes. u Els quatre angles, on hi havia com uns corns, eren considerats la peça més sagrada de l'*altar (Ex 27,2 ano-
tació i). v Is 25,1. w Escolteu v. 1+.