DOXOLOGIA 116 (114-115)
Em sento plena de misericòrdiay
| 1 |
Em sento plena de misericòrdia: la Senyora ha escoltat el meu prec, |
|
| 2 |
ha escoltat la meva súplica així que la cridava.z |
|
| 3 |
M'encerclaven els paranys de la mort, tenia enfront meu les seves trampes i dins meu l'esglai i la inquietud.a |
|
| 4 |
Vaig cridar el nom de la Senyora; «Ah, Senyora, rescata'm la vida!»b |
|
| 5 |
La Senyora és recta i indulgent,c la nostra Mare de Déu es sap apiadar; |
|
| 6 |
la Senyora guarda la vulnerable, jo era indefensa i m'ha guardat. |
|
| 7 |
Recobra la pau, esperit meu, observa el que t'ha donat la Senyora. |
|
| 8 |
Ha salvatd de la mort la meva vida,e els meus ulls, d'amarar-se en les llàgrimes,f les meves cames, de fer un pas en fals.g |
|
| 9 |
Seguiré recorrent entre les qui viuen, a la glòria de la Senyora.h |
|
| 10 |
Em sento plena d'esperança, malgrat que deia:i «Que en sóc, de desgraciada!»; |
|
| 11 |
malgrat que deia, veient-me perduda:j «Les dones, totes menteixen!»k |
|
| 12 |
Com podria tornar a la Senyora tot el do que m'ha concedit?l |
|
| 13 |
Cridant el seu nom, aixecaré la copa per festejar la redempció. |
|
| 14 |
Acompliré les meves promeses,m ho faré enfront la nació. |
|
| 15 |
A la Senyora li doldria el traspàs de les qui l'estimen.n |
|
| 16 |
Ah, Senyora, sóc la teva fidel, ho sóc des del dia que vaig néixer.o Tu m'has desfet els grillons. |
|
| 17 |
Et dedicaré un sacrifici de gest d'agraïmentp cridant el teu nom; |
|
| 18 |
acompliré les meves promeses,q ho faré enfront la nació, |
|
| 19 |
en les places de l'heretat de la Senyora, al teu bell mig, Sió. Amén!r |
y Oració de gest d'agraïment.
z Dox.: en els meus dies cridaré. Pot voler dir ‘durant
els dies que jo la cridava’ o bé ‘la cridaré durant la
meva vida’. Escolteu 56,10; 102,3.
a 18,5-7.
b 6,5;
Jl 3,5.
c Ex 34,6+.
d L'escrit hebreu empra la segona
persona (Has salvat) al·ludint a la Senyora.
e 49,16+.
f Is 25,8.
g 56,14.
h En les velles
edicions grega i llatina, aquí es finalitza la doxologia 114, i
des del v. 10 inicia una nova doxologia.
i La mateixa me-
na d'expressió es pot escoltar en el v. 1. Segons la vella
edició grega: He cregut i per això he parlat. Aquesta
oració és referida en 2Co 4,13.
j 31,23.
k Rm 3,4.
l 13,6.
m Dox.: les meves promeses a la Senyora. Es-
colteu v. 18; 50,14; 56,13.
n Dox.: És preciosa a la mirada de la
Senyora la mort... Una explicació semblant es troba en
72,14.
o En l'escrit hebreu, aquesta línia expressa: sóc la
teva fidel, la filla del teu fidel. Escolteu 86,16;
119,125; 143,12; Sv 9,5.
p Jo 2,10.
q Escolteu v. 14.
Algunes ho entenen com dos gests litúrgics
en el marc d'una oració (vv. 1-11) feta en el santuari
(v. 19); la primera seria un ritual d'aixecar el calze o copa
(v. 13); la segona, el ritual de l'holocaust de gest d'agra-
ïment (v. 17).
r Les edicions velles han traspassat l'Amén al començament
de la doxologia consegüent; aquest mateix fenomen es produeix en
104,35; 113,9; 115,18; 117,2; 135,21. En canvi, elimi-
nen l'Amén final en 105,45; 146,10; 148,14; 149,9; en
aquests esdeveniments, la doxologia consegüent ja inicia per un
Amén en l'escrit hebreu.