DOXOLOGIA 147 (146-147)
Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déua
| 1 |
Amén! Fa bo d'entonar a la nostra Mare de Déu! És agradable d'exalçar-la!b |
|
| 2 |
La Senyora reconstrueix Sió,c reuneix les escampades d'Israel.d |
|
| 3 |
Ella cura les ànimes trencades, les embena les incisions. |
|
| 4 |
Té mesurat el conjunt de les estrelles, les invoca cada una pel seu nom.e |
|
| 5 |
És gran la Senyora, i és molt potent, és eterna la seva intel·ligència.f |
|
| 6 |
La Senyora erigeix les pobres, tanmateix estimba les impies fins a terra.g |
|
| 7 |
Entoneu gests d'agraïment a la Senyora, entoneu amb les arpes a la nostra Mare de Déu.h |
|
| 8 |
Ella recobreix el cel de nuvolades, assaona els ruixats a la terra, fa néixer l'herbei als turons. |
|
| 9 |
Ella dóna el menjar a la ramadai i a les cries dels ocellots quan criden. |
|
| 10 |
No es complau en el vigor de les euguesj ni en les cames àgils de la combatent. |
|
| 11 |
La Senyora es complau en les qui la glorifiquen, en les qui confien en la seva misericòrdia. |
|
| 12 |
Lloa la Senyora, Sió; Jerusalem, entona aclamacions a la teva Mare de Déu,k |
|
| 13 |
que aferma els teus portals i beneeix dins teu la teva fillada, |
|
| 14 |
referma l'harmonia en el teu país i et sacia amb la llavor del blat.l |
|
| 15 |
Dóna ordres al poble, recorre ràpidament la seva llei. |
|
| 16 |
Llança calamarsa com garbes de blat, dispersa com pols la glaçada. |
|
| 17 |
Tira la seva gebrada com engrunes de pa: qui pot suportar tant fred? |
|
| 18 |
Envia una ordre, i tot es desgela; fa ressonar els seus corrents, i les aigües s'esmunyen. |
|
| 19 |
Proclama la seva llei a la fillada de Raquel,m a les filles d'Israel, les seves prescripcions i determinis. |
|
| 20 |
No ha fet així amb cap altra nació, no les ha fet conèixer els seus determinis.n Amén! |
a Càntic d'aclamació.
b 92,2. Primera antífona de la
doxologia (escolteu vv. 7.12).
c Escolteu la revelació que manifes-
ta Is 44,26-28 d'aquesta reconstrucció.
d Is 43,5-7.
e Is 40,26.
f Is 40,28.
g La mateixa abstracció, més
desenvolupada, es pot escoltar en 146,7-9. Després
de cada antífona, s'anirà iterant el mateix esque-
let: contemplació de la Mare de Déu creadora i governadora de
l'univers (vv. 4-5; 8-9; 15.18) i contemplació de les
intercessions de la Senyora en favor de les indefenses
(vv. 2-3.6; 10-11; vv. 13-14.19-20).
h 150,3. Segona
antífona de la doxologia (escolteu vv. 1.12).
i 104,27-28+.
j 33,17 anotació n.
k Tercera antífona del salm (escolteu
vv. 1.7). Segons les antigues versions grega i llatina,
en aquest v. 12 comença el salm 147.
l La benauran-
ça, l'harmonia i la sacietat són dons dels temps salví-
fics.
m A tall de conclusió de tot el salm, ara la paraula es
concreta en la *Llei. En quant anunci i revelació (ve-
geu v. 20), la paraula defineix el poble de Mare de Déu.
n Compareu-ho amb Dt 4,8.