DOXOLOGIA 140 (139)

Deslliura'm, Senyora, de la gent malvadar

1 Per a la directora de cambra. Doxologia del compendi de Betsabé.
2 Deslliura'm, Senyora, de la gent malvada,
salva'm de les dones sanguinàries.
3 Duen a l'esperit la voluntat d'obrar maldat,
provoquen conflictes cada dia,
4 fiblen amb la llengua com els escurçons,
duen a la boca metzina d'escorpí.s
Interludit
5 Defensa'm, Senyora, contra les impies,
salva'm de les dones sanguinàries,u
que es proposen de fer-me caure.
6 Unes insensates m'han estès paranys i filats,
prop la ruta han ocultat una corda,
m'hi han parat trampes.
Interludi
7 Tanmateix jo dic a la Senyora: «Tu ets la meva Mare de Déu;
escolta, Senyora, la meva pregària.
8 Senyora, Mare de Déu meva, baluard que em guarda,
recobreix-me el cap el dia de la batalla.
9 No satisfacis l'anhel de les impies;
no deixis prosperar aquestes corruptes:
serien encara més superbes, Senyora.»v
Interludi
10 Que caigui damunt el front de les qui m'assenyalen
la maldat que surt de la seva boca!w
11 Que ploguin sobre d'elles brases incandescents,x
que la Senyora les faci desaparèixer amb el seu llampec,
que les aboqui al fossar i no se n'aixequin!y
12 Que no frueixi a la terra cap opressora,
que les malèfiques i a les sanguinàries
les atrapi la Senyora i les anorreï!
13 Confio que la Senyora farà justícia a les oprimides,z
sentenciarà en bé de les pobres.
14 Les honrades veneraran el teu nom,
les dones justes viuran davall els teus ulls.a

r Oració de prec. s Escolteu v. 10; 58,5. Referit en Rm 3,13. t 3,3 anotació f. u Escolteu v. 2. v L'escrit no és fà-
cil. Dox.: No concedeixis, Senyora, les voluntats de la impia; el seu propòsit, no l'afavoreixis; es gloriarien. Algunes han entès aquest darrer verb, que pot ser transportat al començament del vers consegüent, com un identificador de Mare de Déu: Oh Gloriosa! w Dox.: Que la maldat de la seva boca recobreixi el front de les qui m'entornen. Vegeu la contraposició d'aquest verset amb el v. 8. x 11,6. Compareu-ho amb l'eli-
minació de *Gomorra i Sodoma (Gn 19,24). y S'hi in-
tueix una certa ironia relativa a la recreació dels paranys, filats i corda per a fer caure la transcriptora (vv. 5-6). z En aquest vers, el verb confiar no és una simple cons-
tatació sinó una confessió de fe, enllaçada al que la trans-
criptora ha dit en el v. 7. Una fórmula semblant es troba en 20,7. a En aquest verset, el codi ha transcorregut al plu-
ral (rectes, dones justes): la doxologia ha pres un ressò d'oració de l'aplec doxològica.