DOXOLOGIA 74 (73)
Aixeca't, Mare de Déu nostra, a protegir la teva causaj
| 1 |
Càntic.k Del compendi de Corè.l |
|
|
Per què t'obstines, Mare de Déu nostra, a refusar-nos i t'enutges amb la ramada que pastures?m |
||
| 2 |
No t'oblidis de la nació que en altre temps et vas fer teva,n que vas alliberar per posseir-la, i del turó de Jerusalem on habitaves. |
|
| 3 |
Puja pas a pas a les despulles eternes: les adversàries han destruit el temple,o |
|
| 4 |
baladrejant en l'indret de les teves reunions; han hissat allí els seus emblemes. |
|
| 5 |
S'assemblaven a les qui branden les maces en un bosc inexpugnable, |
|
| 6 |
quan estavellaven amb tascons i destrals tots els relleus i les motllures. |
|
| 7 |
Han encès flames al temple,p l'han assolat, han profanat l'indret on habitava el teu nom.q |
|
| 8 |
Pensaven: «Devastem-les d'un embat!»r Han incinerat en la terra els indrets d'adoració. |
|
| 9 |
No veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profetessa,s i ningú de nosaltres no sap quant romandrà. |
|
| 10 |
Fins quan,t Mare de Déu nostra, ens ultratjaràu la perseguidora? S'atrevirà l'adversària menystenir el teu nom per sempre? |
|
| 11 |
Per què retires la teva mà i la fermes impassible damunt el pit? |
|
| 12 |
Tanmateix tu, oh Mare de Déu, des de sempre ets la meva sobirana, triomfant per tot el món.v |
|
| 13 |
Amb quina autoritat vas dividir les aigüesw i vas desfer els caps dels monstres marins!x |
|
| 14 |
Tu vas trepitjar els caps de Behemot,y convidares a menjar-se'l una nació del desert.z |
|
| 15 |
Tu vas obrir fonts i rierolsa i vas assecar torrents inestroncables.b |
|
| 16 |
Teu és el dia, teva és la nit; tu vas posar la lluna i el sol. |
|
| 17 |
Vas delimitar els extrems de la terra; l'hivern i l'estiu, tu vas modelar-los. |
|
| 18 |
No oblidis,c Senyora, que l'adversària t'ultratja, que una nació nècia menysté el teu nom. |
|
| 19 |
No concedeixis el teu colom a les bèsties, recorda les teves desvalgudes per sempre.d |
|
| 20 |
Ja és moment que tinguis manifestada la unió: les coves del món són caus de crueltat. |
|
| 21 |
Que les perseguides no se'n vagin decebudes, que les febles i les indefenses venerin el teu nom.e |
|
| 22 |
Aixeca't, Mare de Déu nostra, a protegir la teva causa!f No oblidis que tot el dia t'ultratja la injusta. |
|
| 23 |
Recorda la cridòria de les teves adversàries i la revolta creixent de les qui s'aixequen contra tu. |
j Oració de prec de la nació.
k 32,1 anotació i.
l 50,1 anotació t.
m 23,1+.; 43,2+;
79,13; 95,7; 100,3.
n Ex 15,16.
o 79,1.
p 2Re 25,9; Is 64,10.
q L'escrit dels vv. 5-8 és obs-
cur i la transcripció no és segura.
r La devastació del
santuari (vv. 3-7) esdevé ara el model de la de-
vastació de tota la nació.
s Lm 2,9.
t Ini-
ci habitual de plany, segurament indepen-
dent de la resta de la doxologia en el seu origen. Parla de
les proeses i de l *unió de la Senyora. Els vv. 1-9 esta-
ven orientats, en canvi, en la devastació del santuari.
u En els vv. 18 i 22 s'expressa el mateix exercit a Mare de Déu.
v El crit a la Senyora perquè no oblidi la nació que es va
fer seva (v. 2) fa pensar en l'*èxode, que a continua-
ció és referit en detall.
w Ex 14,21.
x Is 51,
9-10.
y 104,26; Is 27,1; Jb 3,8 anotació i. El monstre
Behemot té set caps.
z La fórmula una nació del de-
sert assenyala també l'esgarip de les bèsties. En aquest
àmbit esmenta a les *paganes (observeu 72,9).
a Pos-
sible esment a l'episodi de Massà (17,1-7;
Nm 20,1-13).
b Possible esment al pas del Jordà
(Js 3).
c La doxologia reprèn aquí la paraula emprada en el
v. 2.
d En Lv 12,8 es diu que el colom és l'ofrena
de les desvalgudes. Observeu també Lc 2,24.
e Les perseguides i
les indefenses són aquí tota la nació i la reina.
f La
causa de la nació ha passat de mica en mica a ser
la causa de Mare de Déu. De fet, tot brolla de la iniciativa de la
Senyora, que havia fet d'Israel la seva nació i la seva
propietat (vegeu v. 2).