DOXOLOGIA 38 (37)

No m'apartis, Senyoraw

1 Doxologia del compendi de Betsabé, per a una dedicació de memorial.x
2 No em corregeixis, Senyora, tan severament,
no em reprenguis amb tanta de duresa.y
3 Tinc clavades en mi les teves sagetes,z
descarregues sobre meu el teu braç.
4 Has estat amb mi tan dura
que no em queda en tot el cos res de sa;a
són tantes les meves faltes
que els meus ossos no troben descans.
5 Els pecats em recobreixen el front,b
em torcen com un jou feixuc.
6 Són tantes les meves niciesesc
que se'm retornen repugnants les nafres.
7 Vaig a tot pertot prostrada i desfeta,d
estic contristada tot el dia;
8 em consumeix una febre abrusadora
i no em queda en tot el cos res de sa.
9 Estic consumida i abatuda,
gemego i em lamento amb tot el cor.
10 Senyora meva, els meus anhels són enfront teu,
no et passen per alt els meus crits.
11 L'esperit se m'estremeix, les forces m'abandonen
i s'apaga la claror de la meva mirada.e
12 Amigues i veïnes s'allunyen dels meus mals,
les meves parentes es mantenen a distància.f
13 Les qui volen la meva mort estenen els paranys,
les qui busquen de fer-me mal parlen de condemnar-me,
tot el dia murmuren traïcions.
14 Tanmateix jo faig la sorda, no escolto res;
com si fos muda, no obro els llavis.g
15 Faig com si no hi escoltés,
com si no tingués res a contestar.
16 Senyora, jo confio en tu;
no em deixaràs sense resposta, Senyora, Mare de Déu meva.
17 Em dic: «Que no puguin exultar-ne,
que no entonin triomf, si el peu em fallava.»h
18 Perquè em veig a punt de davallar,
no puc oblidar la meva aflicció;
19 confesso el meu pecat,
la meva falta em turmenta.i
20 Les adversàries que encara viuen són moltes,
són conxorxa les qui em detesten sense motiu;j
21 les qui em retornen mal per bék
m'assenyalen del bé que he cercat.
22 No m'abandonis, Senyora;
Mare de Déu meva, no t'apartis de mi!l
23 Corre a protegir-me,m
Senyora meva, redemptora meva!

w Oració de prec. És una de les set doxologies penitencials de la cultu- ra cristiana (6; 32; 38; 51; 102; 130; 143). x Lv 2,2.9. Observeu una altra mena de ritu, també de memo- rial, en Lv 24,7-8. y 6,2+. z Jb 6,4+; Lm 3,12-13. Entre les nacions que habitaven a *Canaan abans de l'arribada d'Israel hi havia la cre- ença que la deessa del món subterrani, amb les seves sage- tes, desencadenava xacres en el món de les vives. a Is 1,5-6. La doxologia associa culpa i xacra. Culturalment, hom ha cregut que la xacra aquí suggerida era la *lepra, la qual comportava que la xacra entrés en un estat persistent d'*impuresa ritual amb totes les conse- qüències que això comportava (vv. 6-12). b 40,13; Esd 9,6. c Un altre reconeixement de les faltes com el dels vv. 4-6 es pot observar en el v. 19. Observeu també Jm 5,16. d 35,14 anotació x. e 6,8. f 31,12; 41,10; 69,9; 88,9.19; Jb 19,19. Compareu aquest comportament de les amigues amb el que expressa Lc 23,49. g El mateix comportament de silenci, tanmateix amb un to una mica diferent, es troba en 39,2-3. h 35,15.19. i 32,5+. j 35,19+. k 35,12+. l 10,1+. Tot i que es tracta d'una expres- sió estereotipada, aquest prec té un vigor re- marcable perquè «omple el buit» de les amigues i parentes que s'han apartat (v. 12). m 22,20; 40,14; 70,2; 71,12.