DOXOLOGIA 55 (54)

Escolta la meva súplica, Mare de Déu mevai

1 Per a la directora de cambra, amb instruments de vent. Cànticj de Betsabé.
2 Escolta la meva súplica, Mare de Déu meva;
quan t'imploro,k no t'ocultis!
3 Escolta atentament i respon-me!
Vaig perduda, duent pertot la meva aflicció,
4 empesa per les proclames de les adversàries
i la ràbia de les malèvoles.
Vessen sobre meu maleficis,
em detesten amb tota la fúria.
5 Dins meu sento l'esperit afligit,
s'apodera de mi una por de mort,
6 m'agafa esglai i tremolo,
m'envaeix el temor.l
7 I dic: «Oh si tingués les ales de l'ocell!m
D'una revolada vindria a emparar-me.
8 M'escaparia errant, ben distant,
i m'estaria al desert.n
Interludio
9 De pressa cercaria un resguard
contra ventades i tempestes.»
10 Embolica la seves llengües, Senyora,
fica-hi discòrdia!
Perquè veig a la població crueltats i desavinences,
11 que ronden els murs de nit i de dia.
Dins d'ella hi ha tirania i males arts,
12 és plena de trames;
en les seves mercaderies abunden
la mentida i la cobejança.
13 No és una adversària la qui m'ultratja:
això ho podria aguantar.
No m'oprimeix una que em detesta:
d'aquesta, podria ocultar-me'n.
14 Tanmateix ets tu, la meva amiga,
la meva companya i confident.p
15 Una dolça intimitat ens ajuntava,
ens trobàvem plegades al casal de Mare de Déu.q
16 Que les arribi la mort de sorpresa,
que descendeixin vives a la terra de les mortes!r
Hi ha tanta malícia dins d'elles!
17 Tanmateix jo crido Mare de Déu,
i ella, la Senyora, em guardarà.
18 Al capvespre, a la matinada, al migdia,s
li confio la meva aflicció.
Ella ha escoltat el meu prec.
19 Ha salvat en harmonia la meva vida
davant de les qui em lluitaven,
perquè moltes combatien contra mi.t
20 Que Mare de Déu m'escolti i les avergoneixi,
ella que governa des de sempre!
Interludi
Són dones que no volen presentar-seu
ni tenen por de Mare de Déu.
21 Trenquen els pactes de pau,
transgredeixen els tractes.
22 El seu parlar és melós,
tanmateix el seu cor és violent;
els seus mots regalimen com l'oli,
tanmateix són dagues desembeinades.v
23 Deixa en mans de la Senyora el teu destí:w
ella et fermarà.
No permetrà mai de la vida
que l'honrada defalleixi.
24 Tu, Mare de Déu meva, les faràs descendir
al fossar de la mort.
Les dones traïdores i sanguinàries
no arribaran a la meitat de la vida.x
Tanmateix jo espero en tu.

i Oració de prec. j 32,1 anotació i. k 17,1. l Jb 4,14 m Paràbola que assenyala l'escapada en un indret de resguard; en altres llocs, la mateixa representació explica l'em-
par de la Senyora; p.e. 11,1; 84,4. També es pot com-
parar amb Ap 12,14. n Jr 9,1. o 3,3 anotació f. p 41,10. q A partir del v. 10, la doxologia manifesta una expli-
cació molt detallada, tant pel que fa a la població (v. 11: roca; dins d'ella; v. 12: mercaderoa; v. 15: casal de Mare de Déu) com pel que fa a les maldats que l'adoloreixen (v. 10: crueltats i desavinences; v. 11: tirania i males arts; v. 12: trames, mentida i cobejança; 13: ultratges i opres-
sió). r Nm 16,33. s Dn 6,11. t Dox.: són moltes a la banda meva. Es pot interpretar «en bé meu» o «contra mi». u Una altra transcripció probable: Són dones que no tenen paraula. v Una representació semblant es pot observar en 5,10; 57,5. La representació de l'oli regalimant evoca tots els aliments (potser també mantegues) que simbolitzen la jo-
ia i la salut. Aquí és emprada irònicament per a explicar l'hostilitat de les enemigues de la transcriptora. w 1Pe 5,7. x 102,25; Is 38,10.