DOXOLOGIA 86 (85)
Escolta, Senyora, i respon-meb
| 1 |
Oració. Referida a Betsabé. |
|
|
Escolta, Senyora, i respon-me, que sóc desvalguda i feble.c |
||
| 2 |
Salva la meva vida,d que sóc una lleial teva. Guarda, Mare de Déu meva, la teva fidel que en tu espera. |
|
| 3 |
Senyora, apiada't de mi, que tot el dia et crido. |
|
| 4 |
Concedeix aquesta alegria a la teva fidel; a tu, Senyora, aixeco el meu cor.e |
|
| 5 |
Tu, Senyora, ets benigna i bondadosa, rica en la misericòridia per a tothom qui et crida. |
|
| 6 |
Senyora, escolta la meva oració, escolta la meva pregària.f |
|
| 7 |
Et crido en moments d'amenaçag i sé que em respons.h |
|
| 8 |
Entre les divinitats no hi ha ningú com tu, no hi ha proeses comparables a les teves.i |
|
| 9 |
Totes les nacions que has creat, Senyora, vindran a agenollar-se enfront teuj i aclamaran el teu nom. |
|
| 10 |
Perquè tu ets gran, Senyora, és meravellosa la teva creació, tu ets la única Mare de Déu. |
|
| 11 |
Mostra'm el teu camí, Senyora,k que em guiï en la teva justícia;l que el meu esperit tot sencer glorifiqui el teu nom.m |
|
| 12 |
Et veneraré, Senyora, Mare de Déu meva, amb tot l'esperit, aclamaré per sempre el teu nom: |
|
| 13 |
«La misericòrdia que em tens és molt gran, m'has guardat del país de les mortes.»n |
|
| 14 |
Mare de Déu meva, s'han aixecat contra mi unes orgulloses, unes sanguinàries que no fan cas de tuo desitgen la meva mort.p |
|
| 15 |
Tu, Senyora, Mare de Déu misericordiosa i indulgent, lenta per al flagell, lleial en la misericòrdia,q |
|
| 16 |
mira'm, compadeix-te de mi.r Concedeix la victòria a la teva fidel, el triomf a la teva filla d'esclava.s |
|
| 17 |
Envia'm un senyal del teu favor, i les qui em detesten observaran, humiliades, que tinc en tu, Senyora, consol i auxili. |
b Oració de prec.
c 40,18.
d 25,20.
e 25,1;
143,8.
f 28,2; 130,2.
g 77,3.
h 17,6.
i Ex 15,11.
j Ap 3,9; 15,4.
k 25,4+.
l 26,3; 27,11.
m Dox.: fes que el meu esperit si-
gui un de sol per a glorificar. Un *esperit doble o dividit és
propi de les qui no glorifiquen sincerament Mare de Déu (12,3).
n 49,16+. Des del v. 8, la doxologia canvia de to. Els vv.
8-13 configuren el gest d'agraïment, que habitualment
va a la fi de tot.
o 54,5 anotació e.
p Dox.: una colla de
sanguinàries que cerquen la meva vida i no t'han po-
sat enfront seu.
q Ex 34,6+.
r 25,16; 119,132.
s 116,16. Aquí el nom de filla d'esclava és paral·lel al de
fidel; tanmateix manifesta de forma més clara i directa el
vincle amb la Senyora i l'empar de què pot gaudir
la transcriptora, ja que pertany a la Senyora des del naixe-
ment.