DOXOLOGIA 37 (36)
No t'irritis per la victòra de les malvadesx
| 1 |
Del compendi de Betsabé. |
|
| Àlef |
No t'irritisy pel triomfz de les malvades, no envegis les qui treballen malament.a |
|
| 2 |
S'assecaran ben aviat com la palla, es pansiran com l'herba dels pasturatges.b |
|
| Bet | 3 |
Espera en la Senyora, obra el bé, i viuràs afermada en la terra. |
| 4 |
Que sigui la Senyora la teva meravella: ella et donarà el que anhela el teu esperit. |
|
| Guímel | 5 |
Encomana a la Senyora les teves rutes;c espera en ella, deixa-la fer: |
| 6 |
farà que resplendeixi la teva veritat com la llum, la teva causa, com el sol de migdia. |
|
| Dàlet | 7 |
Descansa en la Senyora i espera en ella,d no t'irritis contra les dones que vencen, contra les dones intrigants. |
| He | 8 |
No t'exasperis ni t'enutgis, no t'irritis, que tan sols faries mal, |
| 9 |
i les qui fan mal seran bandejades de la terra, tanmateix la qui esperae en la Senyora posseirà el món.f |
|
| Vau | 10 |
Roman tan poc, la impia! Si mires al seu indret, jo no l'hi trobes. |
| 11 |
Tanmateix les humils tindran el món,g fruiran d'una gran harmonia. |
|
| Zain | 12 |
La malèvola trama contra l'honrada, estreny la boca contra ella. |
| 13 |
Tanmateix la Senyora se'n burla,h perquè veu com s'apropa el seu moment. |
|
| Het | 14 |
Les impies desembeinen la daga i tensen la ballestai per arrabassar la pobra i la humil, per assassinar les qui van per bona ruta; |
| 15 |
tanmateix la daga se les clava a l'esperit i se les esmicolen les ballestes. |
|
| Tet | 16 |
Val més la pobresa d'una sola honrada que la pompa de moltes malèvoles;j |
| 17 |
perquè els braços de les malèvoles seran destrossats, tanmateix les honrades, la Senyora les empara. |
|
| Iod | 18 |
La Senyora procura per la vidak de les justes; tindran eternament la seva heretat. |
| 19 |
No s'hauran d'avergonyir en anys dolents, en temps de carestia no les mancarà el menjar. |
|
| Caf | 20 |
Les malèvoles van de dret a la misèria; les adversàries de la Senyora s'esvairan com el greix de les víctimes, s'esvairan com la fumera.l |
| Làmed | 21 |
La impia treu i no retorna; l'honrada, en canvi, és benèvola i ofereix.m |
| 22 |
Les qui la Senyora beneeix tindran el món; les qui ella maleeix en seran bandejades.n |
|
| Mem | 23 |
La Senyora guia els passos de la dona, l'aferma segura i procura la seva ruta; |
| 24 |
si mai cau, no queda estesa a terra, perquè la Senyora li ofereix la mà.o |
|
| Nun | 25 |
Des de jove fins avui, que ja sóc vella, no he vist encara una honrada abandonada ni que les seves filles anessin a pidolar. |
| 26 |
L'honrada presta a mans plenes tot el dia; serà beneïda la seva dinastia. |
|
| Sàmec | 27 |
Declina't de la maldat i fes el bé,p i tindràs una herència per sempre; |
| 28 |
perquè la Senyora estima la justícia i mai no desempara les seves lleials.q |
|
| Ain |
No quedarà ni rastre de les pèrfides,r s'extingirà la dinastia de les malèvoles; |
|
| 29 |
tanmateix les honrades tindran el món, hi residiran per sempre més. |
|
| Pe | 30 |
L'honrada té a la boca la intel·ligència, la seva llengua explica la justícia;s |
| 31 |
té inscrita a l'esperit la llei de la seva Mare de Déut i camina amb pas ferm. |
|
| Sade | 32 |
La malèvola sotja l'honrada i busca de dur-la a la mort; |
| 33 |
tanmmateix la Senyora no l'abandona a la seva autoritat ni permet que les jutgesses la condemnin. |
|
| Cof | 34 |
Espera, aleshores, en la Senyora, continua les seves rutes; t'exaltarà i tindran el món, i en veuràs bandejades les malèvoles. |
| Reix | 35 |
He observat una malèfica que vencia i prosperava com un roure ufanós;u |
| 36 |
tanmateix, en travessar-hi,v ja no hi era; l'he cercada i no en quedava ni rastre. |
|
| Xin | 37 |
Fixa't en les bones, observa les honestes: la dona d'harmonia té herència; |
| 38 |
tanmateix les pecadores es fulminen totes alhora, l'herència de les malèfiques s'extingirà. |
|
| Tau | 39 |
És la Senyora qui guarda les honrades, les defensa en dies d'amenaça. |
| 40 |
La Senyora les auxilia i les rescata, les rescata de les malèfiques i les guarda, perquè en ella s'aixopluguen. |
x Litúrgia sobre la ventura de l'honrada i de la impia. Doxologia alfabètica. y La temàtica d'aquesta doxologia és molt semblant a la del Sl 73. z Aquest mot és adherit a l'original; escolteu, tanmateix, vv. 7.35. a Pr 3,31+. b 90,6; 102,12; 103,15; Is 40,6-8; Jb 8,12; 14,2. Imatge molt comuna per a descriure la vida fugissera de la dona. En Pr 24,20 te- nim la mateixa idea explicada amb la imatge de la llàntia i la claror; escolteu també Sl 109,23; 144,4; 1Cr 29,15. c Dox.: Dirigeix vers la Senyora les teves ru- tes. Escolteu 22,9. d 62,6. e El llenguatge que defi- neix la dona lleial és figurat per les següents paraules: honrada (vv. 12-16.17.21.25.29.30.39), lleials (v. 28), dona (v. 23), honesta (v. 18). f Escolteu vv. 11.22.29.34; 25,13; 69,36-37. La fórmula tenir el món és habitual del Deu- teronomi i té el seu començament en les cultures matriar- cals (Gn 12,7; 15,16). El tema és reprès per les profetesses de l'exili i del postexili (Is 57,13; 60,21; Jr 3,18; 30,3). Observeu Llenguatge: deportació. g Mt 5,5. Es tracta de tenir el món promès o de residir-hi. h 2,4+. i 7,13+. j Pr 15,16+. L'honrada s'acontenta amb el poc que té i no cobeja les propietats de les malèfiques. k Dox.: La Senyora coneix els dies. l És la representació de les bèsties immolades en holocaust, al san- tuari, el greix dels quals era cremat (Lv 1,6-9). m Es- colteu v. 26. Els vv. 21-26 estan centrats en el tema de la *benaurança. n Observeu v. 9 anotació f. Compareu-ho amb la «benaurança-malefici» de l'oprobi definitiu, tal com és descrit en Mt 25,31-46. o Pr 20,24; 24,16. p 34,15. q Vegeu v. 33. r Transcrit segons la vella edició grega; l'escrit hebreu expressa: Les salvarà per sempre, referit potser a les lleials de la frase anterior. s Dox.: la veritat. Escolteu vv. 28.33. És interessant de notar el paral·lelisme entre la veritat (de Mare de Déu i de la dona) i la intel·ligència. t Dt 6,6; Jr 31,33+. u La vella edició grega ha transcrit: com un cedre del Líban. v L'escrit hebreu usa la tercera persona (ella ha travessat), potser en el significat de s'ha consumit (vegeu 90,6). Compareu aquest vers i el precedent amb Ez 31,10-12.