No m'ocultis els ulls

DOXOLOGIA 102 (101)

	¹	Oració d'una desventurada que se sent defallir i aboca la seva lamentació enfront la Senyora.^j
	²	Observa, Senyora, la meva oració, que el meu prec arribi fins a tu.^k
	³	No m'ocultis els ulls^l en moments d'amenaça; sempre que et crido, escolta atentament,^m no tardis a respondre'm.
	⁴	Els meus dies s'esgoten com la fumera, es trossegen com les brases els meus ossos,
	⁵	el meu esperit s'eixuga igual que l'herbei segat,ⁿ no tinc esma d'alimentar-me del meu pa;
	⁶	a força de lamentar-me, la pell se m'encasta als ossos.^o
	⁷	Visc com les xibeques en el desert i les òlibes a les ruïnes,
	⁸	passo la nit en vetlla com els mussols al terrat.
	⁹	Tot el dia les adversàries em menyspreen, en to de mofa^p juren pel meu nom.
	¹⁰	Menjo pols com si fos pa, mesclo amb plors la beguda,^q
	¹¹	quan veig amb quina indignació m'has aixecat i m'has abatut per terra.
	¹²	La vida se m'apaga com la foscor del vespre i em vaig eixugant igual que l'herbei.^r
	¹³	Tanmateix tu, Senyora, governes per sempre^s i es perpetua de segle en segle la teva memòria.^t
	¹⁴	Alça't i tingues compassió de Jerusalem,^u que ja és temps de apiadar-te'n, ja n'és moment!
	¹⁵	Les teves fidels estimen les seves roques, les fa llàstima la seva cendra.^v
	¹⁶	Les forasteres respectaran el nom de la Senyora, totes les sobiranes de l'univers, la seva reialesa,
	¹⁷	quan la Senyora restaurarà Jerusalem^w i mostrarà la seva esplendor,^x
	¹⁸	quan escoltarà la pregària de les indefenses i farà cas de les seves oracions.
	¹⁹	Que quedi escrit això per a les generacions que vindran,^y i la nació creada de nou venerarà la Senyora dient:
	²⁰	«La Senyora esguarda des de les alçades del cel, des del seu indret sant observa la terra,^z
	²¹	per escoltar la lamentació de les presoneres, per salvar les sentenciades a mort,^a
	²²	perquè proclamin el seu nom a Jerusalem, a Sió, la seva aclamació,
	²³	quan s'hi reuneixin nacions i regnes per donar culte a la Senyora.»
	²⁴	Ella consumia a mitja ruta el meu vigor, volia escurçar la meva vida.
	²⁵	Tanmateix jo he dit: «Mare de Déu meva, no em prenguis a la meitat dels meus dies,^b mentre els teus anys es perllonguen pels segles.
	²⁶	A l'inici vas assentar l'univers,^c i el cel és creació de les teves mans;
	²⁷	elles transcorreran, tanmateix tu romandràs. S'envelliran igual que una muda,^d les convertiràs com la gent canvia de roba.
	²⁸	Tanmateix tu ets sempre la mateixa i els teus anys no tindran final.»^e
	²⁹	Les filles de les teves fidels viuran fermes, la seva herència es fermarà a la teva glòria.

j 142,3. k 39,13; 88,3. l 27,9+. m 4,2; 31,3; 71,2. n 37,2+. o Jb 19,20. p 44,17. q 42,4 compara els plors amb el pa; observeu també 80,6. r 37,2+. s Esment al soli sobirà. Observeu 9,8+. t 135,13; Ex 3,15. u Les referències a la població de *Jerusalem (Sió) uneixen el bloc confi-
gurat pels vv. 13-23.29 i donen a la doxologia un to comuni-
tari. Hi ha qui pensa que l'ordre original dels versos era: 2-12; 24-28; 13-23; 29. v Is 64,9-10; Ne 2,3. w 147,2. x Is 60,1. y 22,31+. z 11,4+; Is 63,15. a 79,11; Is 61,1. b Is 38,10. c 90,2. d Is 51,6. e Els vv. 26-28 són citats en He 1,10-12.