DOXOLOGIA 149
Entoneu a la Senyora un himne noua
| 1 |
Amén! Entoneu a la Senyora un himne nou,b que l'aclamin aplegades les qui l'estimen!c |
|
| 2 |
Que Israel festegi la qui l'ha creatd i exultin de la seva sobirana la fillada de Jerusalem.e |
|
| 3 |
Que venerin el seu nom, que el venerin tot ballant i acompanyin els càntics amb els tamborins i les arpes.f |
|
| 4 |
Perquè la Senyora estima la seva nació i ungeix de victòria les humils.g |
|
| 5 |
Que les qui l'estimenh festegin la seva esplendor, i fins de niti la lloïn plenes d'alegria. |
|
| 6 |
Mentre les seves boques veneren Mare de Déu, tenen a les mans espases de dos talls,j |
|
| 7 |
per fer justíciak entre les nacions i assotar el món,l |
|
| 8 |
per engrillonar les seves governants i encadenar les autoritàries, |
|
| 9 |
per executar el veredicte que està dictat. Aquesta és la dignitat reservada a les qui l'honren! Amén!m |
a Càntic
d'aclamació.
b 33,3+.
c Dox.: la seva aclamació en la reu-
nió de les qui l'estimen. Escolteu 1Ma 2,42.
d 100,3.
e 87,4.6; Jl 2,23; Za 2,11.
f 150,3.
g És
una manera de dir que la població veritable són les hu-
mils. Aquestes s'identifiquen també amb les lleials,
amb les qui estimen la Senyora (vv. 1.5.9).
h Destaquem
que aquesta expressió apareix al principi (v. 1),
al mig (v. 5) i a la fi (v. 9) de la doxologia.
i Dox.: so-
bre els seus jaços. Tant pot significar ‘de nit mentre
dormen’ igual que ‘fins si són al llit malaltes’. Algunes han
cregut que es tractava d'una mena de catifes per a
l'oració.
j La mateixa combinació d'oració
i lluita es pot escoltar en 2Ma 15,27.
k Dox.: jus-
tícia.
l S'atribueixen a la població funcions pròpies de la
Senyora (fer justícia i castigar els pobles). Escolteu
Is 34,8; 35,4; 61,2.
m La vella edició grega ha elimi-
nat aquest Amén.
-