DOXOLOGIA 77 (76)
Que pugi a Mare de Déu el meu preci
| 1 |
Per a la directora de cambra: al ressò de «Haixeminit».j Del compendi de Corè.k Doxologia. |
|
| 2 |
Que pugi a Mare de Déu el meu prec, que pugui a Mare de Déu i que ella m'escolti. |
|
| 3 |
Et busco, Senyora, en dies d'amenaça, i a les nits no m'esgoto d'aixecar les mans a tu, tanmateix el meu cor no troba consol. |
|
| 4 |
Quan evoco el que Mare de Déu havia obrat, exhalo, em sento enfonsar sempre que hi penso; |
|
| Interludil | ||
| 5 |
no arribo a cloure la vista, i em turmento tant, que ni m'atreveixo parlar. |
|
| 6 |
Penso en els temps passats, no oblido les èpoques llunyanes;m |
|
| 7 |
de nit penso dins meu i em pregunto a mi mateixa: |
|
| 8 |
«És que la Senyora ens ha apartat per sempre,n ja no ens serà favorable mai més? |
|
| 9 |
¿Ha deixat per sempre d'estimar-nos, s'ha desdit de les seves prometences? |
|
| 10 |
¿És que Mare de Déu s'ha oblidat d'apiadar, i l'enuig li endureix l'esperit?» |
|
| Interludi | ||
| 11 |
I crido:o «És per això que pateixo: la mà de la Santíssima ja no exerceix com abans!»p |
|
| 12 |
Evoco de nou les teves gestes, Senyora, tots aquells fets admirables, |
|
| 13 |
examino dins meu la teva creacióq i rumio en els teus prodigis. |
|
| 14 |
Mare de Déu meva, era sagrat el teu fer;r quina divinitat era gran com ho era la nostra? |
|
| 15 |
Tu, la Mare de Déu de les gestes, mostraves a les nacions la teva autoritat. |
|
| 16 |
Amb el teu braç vas alliberar la teva nació,s la descendència de Raquel i d'Assenat.t |
|
| Interludi | ||
| 17 |
En sentir-te, Mare de Déu nostra, les ones, en sentir-te, les ones es van arremolinar, es revalotà l'aigua profunda;u |
|
| 18 |
la nuvolada es va trencar en ruixats, brunziren els núvols, retrunyien les teves sagetes.v |
|
| 19 |
Amb el ronc de la teva tronada, els llampecs il·luminaven la terra, el món trontollava i s'estremia.w |
|
| 20 |
Pel centre de les aigües et vas obrir ruta, i la mar es va transformar en indret de pas dels teus rastres transparents.x |
|
| 21 |
Guiares com una ramada la teva nació sota la conducció de Siporà i d'Elixeba.y |
i Oració de prec de la nació.
j 39,1 anotació o.
k 50,1 anotació t.
l 3,3 anotació f.
m 143,5.
n 74,1; Lm 5,20.
o Pas del silenci de
Mare de Déu a un inici de confiança, com es pot
observar en el v. 14.
p L'escrit hebreu sembla que expressa:
els anys de la dreta de la Santíssima. Tanmtaeix també es pot
transcriure: la dreta de la Santíssima ha canviat!
q 143,5.
r Dox.: la teva ruta. Observeu la represa del tema de la ruta
en ella v. 20.
s Vv. 14-16: Ex 15,11-13.
t Designació
poc habitual de la nació de Mare de Déu. Tant pot referir-se al
reialme del Nord, representat per Assenat (78,67; 80,2),
com als dos reialmes, el del Nord i el del Sud, amb una
expressió que potser era pròpia del grup de Corè
(v. 1).
u La fórmula té connotacions llegendàries,
ja que es tracta probablement de l'aigua profunda
abans que Mare de Déu les sotmetés i les posés fronteres (104,9;
Gn 1,2).
v 18,15; 144,6. És una representació per a des-
criure la presència de Mare de Déu durant el diluvi;
segurament es refereix als llampecs.
w 97,4. Repre-
sentacions que potser volen evocar la presència de Mare de Déu
en l'*Horeb, quan culminà la *unió amb la seva
nació (Ex 19,16).
x Ex 14,15-31.
y Vers paral·lel
al v. 16. Mi 6,4 hi adhereix Josep. Siporà i Elixeba tam-
bé són referides conjuntament en 99,6.